Creure en l’home, indica González Caffarena, és sobretot una convicció complexa sobre la bondat fonamental de l’ésser humà, la prevalença de la seva orientació a la solidaritat per sobre d’altres tendències. Una convicció així no sorgeix sense la complicitat de tres disposicions: amor a l’ésser humà, decisió d’actuar a favor seu i la valoració de cada ésser humà «sempre com a fi, mai com a mitjà».
Per a Juan Ramón Calo la racionalitat del voluntari i practicant pel que fa a la seva acció, descansa en la coherència de la seva pròpia vida. Una cosa és segura, no es pot romandre neutral davant la injustícia i els malestars del món. Tots presentem un interès d’origen humà: crear un sistema on la vida de l’espècie humana sigui extensa, amb menys dolor, més bonica i que s’afavoreixi el desenvolupament de l’esperit.